4 llocs que NO vols visitar a Rússia —Cròniques del Transsiberià

Amb més de 17.000 quilòmetres quadrats i més de 144 milions de persones, Rússia és el país més gran del món i el nové més poblat. Que no és poca cosa, mariposa. I enmig d’esta immensitat, serpenteja el mític Transsiberià, un fil d’acer que uneix Moscou amb Vladivostok, no massa lluny del Japó. En 2018, R i jo vam decidir desafiar aquest colós. I ací tens 4 llocs que, definitivament, NO vols visitar.

1. Moscou — La ciutat que mai dorm (i si ho fa, no ho sembla)

Cap viatge a Rússia està complet sense, com a mínim, una paradeta a la seua capital, Moscou. Nosaltres només ens vam quedar una vesprada… i ja va ser suficient per a quedar bocabadats. Sovint catalogada com una de les ciutats més cares del món, Moscou et mostra la vida dels molt rics… i dels que no ho són tant. Ací pots gastar-te milers d’euros en un dia o, com nosaltres, sobreviure amb 40 euros incloent transport i menjar. Una gesta digna d’un documental de supervivència. (Gràcies, Olga, per l’allotjament salvador!)

Al centre mateix de la ciutat tens la imprescindible Plaça Roja i el Kremlin. No importa quantes places hages vist pel món: aquesta sempre t’impressiona. Sempre. I si tens euros cremant-te a la butxaca i et ve de gust fer compres, no et perdes el GUM, un dels centres comercials més grans de Rússia, obert des de 1890 i manat construir per Caterina II. el GUM t’espera amb els braços oberts i els preus alçats.

2. Nizhni Nóvgorod — Fora del camí turístic

Un poc fora de les rutes habituals dels estrangers que fan el Transsiberià està Nizhni Nóvgorod. Tancada a visitants fins al 1990, és la cinquena ciutat més gran de Rússia, amb uns 1,3 milions d’habitants, i està situada on es troben els rius Volga i Oka. És d’eixos llocs on penses: “Per què no ve més gent ací?” i al mateix temps “Millor que no vinga massa, que així manté l’encant”.

La ciutat té un Kremlin del segle XVI més que impressionant, envoltat per 13 torres fortificades que et fan sentir com si fores a punt d’eixir en una sèrie medieval. Des de dalt del Kremlin pots contemplar unes vistes espectaculars del riu, com la de la foto… i el millor de tot: és gratis! Sí, gratis. Ni una moneda. Ni un “donatiu voluntari”. Res. La ciutat també està plena de monestirs i esglésies preciosos, d’eixos que et fan parar cada dos minuts per fer fotos. I, per si no en tenies prou, pots creuar el riu Volga fins a la ciutat de Bor gràcies a un telefèric.

3. Irkutsk — El París de Sibèria

Irkutsk és una sorpresa. Fundada en 1661 com un assentament cosac dedicat al comerç d’or i pells, Irkutsk va passar ràpidament a ser un centre comercial i de transport importantíssim a l’est de Sibèria. També va ser un dels punts clau de la Ruta del Té entre la Xina, l’Índia i la Rússia europea. Sí, sí, Irkutsk: la ciutat que ningú sap pronunciar però que ho ha sigut tot.

La gent sol dir que Sant Petersburg és la ciutat més europea de Rússia, però l’arquitectura d’Irkutsk tampoc es queda curta. De fet, en molts carrers et dóna la sensació que podries estar perfectament en una ciutat alemanya o francesa. La meua foto no ho demostra, però t’ho promet: és més “París” del que esperes.

A més, la ciutat està a només 70 km del llac Baikal, un dels llocs més espectaculars del planeta i parada obligatòria per als viatgers del Transsiberià. Però que això no t’espante: encara que siga popular, hi ha un munt'o de coses a fer tant dins com fora de la ciutat. En el nostre cas, l’únic lloc on vam vore occidentals va ser a l’estació de tren.

4. El llac Baikal — De categoria international

Situat al sud de Sibèria, el llac Baikal té l’honor de ser el llac més profund del món i de contindre ell solet el 20% de l’aigua dolça del planeta. Sí, una quinta part. Baikal també és la casa de milers d’animals i plantes úniques, com la foca del Baikal o el peix omul, que només viuen ací. En 1996 va ser declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. Així que, per favor, no vingues. No siga que t’agrade massa.

Al voltant del llac hi ha antics poblets que han crescut amb el temps, com el bonic i popular Listvyanka, perfecte per a una excursió d’un dia des d’Irkutsk. Nosaltres vam decidir agarrar l’autobús públic des de l’estació d’autobusos d’Irkutsk (molt a prop del mercat central) fins a aquest antic port. Una horeta de trajecte i uns quants “Mare meua, però com condueix este home?” després… ja estàvem allí.
Quan arribes al poble, pots baixar-te a la parada del Museu del Baikal o fer com nosaltres i continuar fins a l’última parada. Jo et recomanaria baixar al Museu del Baikal i anar fent camí cap avall pel poble, que és més agradable i no et perds res.

Vam decidir quedar-nos a passar la nit i vam reservar un hostal rural “a prop” del poble —que en Rússia “a prop” pot significar qualsevol cosa entre 10 minuts i 3 hores. El primer que va fer R, com a bon finlandés, va ser reservar la banya russa, el bany de vapor tradicional que és cosí germà de la sauna finlandesa però amb un toc més… eslau. Si no ixes d’allí mig roig i mig renascut, no lo has fet bé.

Als voltants del poble hi ha molt de llocs escènics on pots quedar-te bocabadada amb les vistes que ofereix el llac Baikal, a més d’algunes rutes curtes que et regalen panoràmiques espectaculars. És d’eixos llocs on dius “anem a fer una volteta ràpida” i acabes fent 12.000 fotos i preguntant-te per què no vius allí.

I hasta aqui Santo Tomas. Des de les cúpules daurades de Moscou fins als silencis infinits del Baikal, Rússia ens va ensenyar que la grandesa no sempre crida: a vegades murmura. A vegades és un vent gelat que et talla la cara. A vegades és una banya russa que et deixa mig desfeta però renaixcuda...
Així que si algun dia el vent et porta fins a aquestes terres de gel, fusta i llegendes, no tingues por. Puja al tren. Mira per la finestra. Respira profundament.

I deixa que siga Rússia qui et conte la història.

Qui t'avisa....: Si Moscou fora una persona, seria aquella amiga que et diu “només un cerveseta” i acabes tornant a casa a les 6 del matí..

Consell: Evita vindre a Listvyanka en cap de setmana. Les hordes de turistes asiàtics i nacionals arriben en massa per a excursions d’un dia o de cap de setmana, i el que era un poblet tranquil es converteix en una espècie de parc temàtic improvisat.